Per fi es aqui!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Si si com o sentiu, l'Oriol ja es entre nosaltres.
El dia va ser molt mes que llarc tot va comensar el dia despres de Sant Esteve amb les contraccions i seguit de un vespre ple de malestar per la Joana.
Eran gaire-be les cinc de la matinada quant va trencar aigues i de seguida ens van pujar a monitors a controlar les contraccions, despres de alla a berenar i a la dutxa perque la Joana ja estava de part.
Vam pujar cap a les deu del mati al paritori, i alla dintre el dia es feia etern, Primer les contraccions que ja molestaven molt a la mare, i va decidir aseures a una pilota gran per controlar millor el dolor de les contraccions fins que li posasen la epidural.
Mentrestant jo li anava fent masatges a la esquena mentres li venien lescontraccions.
Cap alla a la una li van posar la epidural per evitar el dolor de les contraccions.
La cona anava molt poc a poc i l'uter domes avia dilatat 2 centimetres.
Mentrestant a fora la gent anava esperant, misatges als movils demanant el que, trucades i nervis.
A les cuatre vaig anar a dinar sabent que estava dilatada de uns cinc centimetres pero que tot anava molt lentament.
A fora i avia ma mare i el Xavier que estaven esperant noticies, vaig dinar amb ells i els vaig esplicar que tal tot.
mentrestant els avis de Solsona estaven a a casa esperanr noticies ja que no valia la pena esperar a l'hospital ja que la cosa anava per llarc.
Despres de dinar una altre vegada cap a dins del paritori fins gairebe les deu i mitge ja que tot anava poc a poc.
La joana ja no podia mes estava cansada de estar tantes hores a la mateixa postura i li costava respirar.
A les once menos cuart ens van dir que avien de provocar el part amb una cesarea ja que el nen no es volia colocar.
a mi em va agafar per sorpresa pel cansament que portava a sobre tantes hores alla dintre i nits dormint poc.
Vaig fer-li un peto a la joana i vaig anar a fora,ja que no podia estar amb ella.
De seguida vaig trucar als familiars i van venir cap a inca.
Jo estava a fora nervios i amb ganes de plorar.
Vaig trucar a l'aina i a la tieta Alba i em van tranquilit-zar molt.
A cap de puc es va obrir aquella i em van dir:
Un nen molt guapo i de quatre kilos.
Vaig entrar de seguida alla dintre, perque el podria veure i despres baixarien a ja Joana a planta al aber-li passat l'efecte de la anestesia.
Estava esperant i el vaig sentir plorar , un pesigolleig per la panxa i de seguida mel van portar i el vaig agafar, per fi tenia a les mans el que tant desitjava, el meu petit Oriol.
Els avis van entrar a dintre a veure el nen tot era alegria i llagrimes.
Mes tard vam anar abaix a planta amb el nen i vam comensar a trucar als amics familiars i a mandar fotos per movil a tota la gent.
Al baixar la joana ja ens van portar al nen amb nosaltres.
i alla i avia els avis de solsona,d'alcudia i el padri jove que ja sel envolia emportar de marxa.
pero per fi es aqui.
si tot va be dema ja posarem fotos seves