Pare i Fill

Paraules que amb sonen molt grans.

sisi, qui o diria, qui s'ho hagues imaginat que en tant poc temps aquestes dues paraules serien part de la meva vida d'una nova manera, diferent a cuant les pronunciava abans.

Pare: Si si, d'aqui 4 mesos serè pare de l'Oriol

Inexperiència: No saber si faig les coses be, si li dono de menjar be, si ser agafar-lo sense fer-li mal, si serè capàs de tranquilit-zarlo quant plori, i quant cresqui educar-lo lo millor possible perquè sigui una bona persona.

I l' altra paraula:

Fill: Una nova peça fundamental dins la meva vida, una petita peça que a lo primer no fara molt mes 48 centímetres, i quins 48 centímetres, per ell tot serà nou igual que per mi i espero estar a l'altura de les circunstancies.

Aquestes dos paraules agafaran un nou paper molt important a la meva vida, mai pensava que una vegada arribaria el dia que amb dirien pare, i mira ara si tot va be per cap d'any ja o sere.

Segon consell: Els amics

Aquest és el segon consell del llibre escrit pel Lluís Gavaldà.

Este dedicat als amics, aquests amics que quant lis dius que estàs embarassat estan molt contents, molt il·lusionats i diuen que volen saber cada dia com estàs i com va l'embaràs.

Desprès el dia del part venen a veure us de seguida en tenir el nen, i us porten un osset de peluix pel nen, i quant surten de l'habitacio de l'hospital sembla que duguin escrit a la cara: NO EM VEURÀS MAI MES EL PEL.

I lo únic que et queda d'aquells amics que fa molt que no us veis son unes fotografies d'un cap dany que ara la té el nen a les mans tota rompuda.

I quant un amic en comú se'ls troba i li demanen per tu la contestació és:

Uiii aquets des de que han tingut el nen han desaparegut del mapa.

Però pensa que temps enrera el que portava l'osset de peluix a l'hospital vas esser tu.

Bon dia papi!!!

Avui al mati m'han dit bon dia d'una manera nova, pegant cosetes.

He posat la ma damunt la panxa de la Joana i el nen a pegat un parell de cosetes, a estat una sensació molt guapa i nova per a mi.

Per fi e pogut sentir l'Oriol.

Soc la teva mare

Hola coseta meva...

Fa gairebé 22 setmanetes que “ens coneixem” i ja no podria estar sense tu...

Al principi no era conscient del que m’estava passant, tenia un positiu claríssim però no m’ho acabava de creure, em semblava impossible que m’estigués passant a mi tot i ser una de les coses més normals del món, em varen entrar pors i inseguretats pròpies d'allò que ens és desconegut, però a la vegada una gran emoció i una alegria inmensa. Mai havia pensat que trigaries tan poc a entrar en les nostes vides. Una mica més endavant, quan vaig sentir el teu coret revolucionadíssim per primera vegada, va ser quan vaig començar a prendre consciència de que erets dins meu i anaves creixent a poc a poc.

Després et vaig començar a sentir... semblaves un peixet donant voltes i voltes dins la teva peixera! Quina il·lusió ! i quina il ·lusió també quan el teu papi em tocava la panxa i va notar com te li escapaves... ben petitet i ben punyetero. No si ja ens ho van dir a la eco de les 16/17 setmanes... “aquest nen és un punyetero! No s’atura de moure!”. I poques setmanes després la eco de les 20; 330 gr i uns 24cm, quin bitxet, ja fas més d’un pam, i segueixes igual de punyetero, no ens volies mostrar el teu sexe... però finalment sembla que ets un nen, el meu nen, el meu Oriol! jejeje ! i ja no me fas tantes pessigolletes, ara ja comences amb les patadetes, sobretot quan estic tranquileta estirada al llit o al sofà. M’encanta sentir-te... em fa convencèr-me de que tot va bé.

La primera cançó que a escoltat l'Oriol

Aquesta cançó és la primera que a escoltat n'oriol, jejeje el punyetero es mou quant la sent i fa pesigolletes.

Gracies tieta Alba

Aquesta és l'habitacìó de l'Oriol, els dibuixets els a fet la tieta Alba.

Oriol

Desprès d'esperar mes d'una hora el torn per entrat a fer les ecografies per que el senyor ginecolec estava berenant em entrat a la consulta.

De seguida han enxufat la pantalla i de seguida l'hem vist com és llepava el dit.

Ens an dit que era un nen però que no es veia molt bé perquè tenia les cames tancades.

la meva mare a plorat, i a la mama del nen li han caigut un parell de llagrimetes.

I jo com sempre amb cara d'atontat i molt emocionat.

He canviat el nom de la web i a partir d'ara és dirà:

www.elmondeloriol.ppcc.cat

ara us poso les ecografies que ens han fet avui.

Ja falta poc

Dema, per fi arribara el dia, sabrem si serà un nen o una nena, desprès de molts de dies esperant aquest moment per fi a arribat.

Aveure també si es mou molt i no es tapa la cara i es deixa veure be.