Soc la teva mare

Hola coseta meva...

Fa gairebé 22 setmanetes que “ens coneixem” i ja no podria estar sense tu...

Al principi no era conscient del que m’estava passant, tenia un positiu claríssim però no m’ho acabava de creure, em semblava impossible que m’estigués passant a mi tot i ser una de les coses més normals del món, em varen entrar pors i inseguretats pròpies d'allò que ens és desconegut, però a la vegada una gran emoció i una alegria inmensa. Mai havia pensat que trigaries tan poc a entrar en les nostes vides. Una mica més endavant, quan vaig sentir el teu coret revolucionadíssim per primera vegada, va ser quan vaig començar a prendre consciència de que erets dins meu i anaves creixent a poc a poc.

Després et vaig començar a sentir... semblaves un peixet donant voltes i voltes dins la teva peixera! Quina il·lusió ! i quina il ·lusió també quan el teu papi em tocava la panxa i va notar com te li escapaves... ben petitet i ben punyetero. No si ja ens ho van dir a la eco de les 16/17 setmanes... “aquest nen és un punyetero! No s’atura de moure!”. I poques setmanes després la eco de les 20; 330 gr i uns 24cm, quin bitxet, ja fas més d’un pam, i segueixes igual de punyetero, no ens volies mostrar el teu sexe... però finalment sembla que ets un nen, el meu nen, el meu Oriol! jejeje ! i ja no me fas tantes pessigolletes, ara ja comences amb les patadetes, sobretot quan estic tranquileta estirada al llit o al sofà. M’encanta sentir-te... em fa convencèr-me de que tot va bé.