Els vint minuts mes llargs de la meva vida

Despres de moltes hores dins del paritori, amb el temps que no passava, la matrona va pendre la desicio.
Es veu que jo estava molt cansat perque quan o esplicava no em vaig enterar del que li farien, i vaig demanar-li a una de les enfermeras.
Em va dir que li farien una sesaria per que el nen sortis, no vaig tenir temps de reaccionar ja que em van dir que h'avia de sortir a fora mentres li practicaven.
De seguida vaig anar cap a la Joana i vaig fer-li un peto i dir-li que tot aniria be.
I de seguida vaig sortir cap a fora.
El recorregut cap al passadis sem va fer etern, i no pensava en res, esta en blanc,
un pesigolleig per la panxa,sabent que deixava a la meva dona alla dintre cansada,sense forçes per a res.
Al sortir a fora vaig aseurem al banc i vaig començar a plorar de impotencia per no poder fer res.
Al cap de uns segons vaig trucar a la meva mare per donar-li la noticia i que ella lis digues als pares de la Joana ja que jo no tenia forçes per fer-ho.
Despres vaig trucar al meu pare per dir-lis lo de la cesarea,va agafar el telefon na Marisol i vaig dir-li el que li farien i quant anavem a penjar vaig notar que ella feia veu de plorar.
Vaig tornar a agafar el telefon i vaig trucar a n'aina i vaig esplicar-li com estava la situacio i em va Intentar tranquilit-zar.
Al penjar vaig trucar a l'Alba per que nesesitava parlar amb ella ja que sempre es aqui quan la nesecito i vam estar parlant uns minuts i em van anar molt be perque em van deixar mes tranquil del que estava.
Despres vaig aixecarme i mirant per la finestra esperava veure el cotxe de la meva mare arrivant a l'hospital pasaven molts cotxes pero cap era el seu.
Vaig posar-me a caminar pasadis amunt i avall sense pensar en res domes que passas el temps rapit i mirant cada moment el rellotge.
El telefon va sonar,era la meva mare dient que ja avien sortir de alcudia cap aqui i la alegria va ser quant va dir-me que tambe venia el meu pare, sabia que podia contar amb ell i aquell dia o nesesitava mes que mai.
Al cap de uns minuts la porta es va obrir i em van dir:
Un nen molt presios, quatre kilos.
Em van deixar entrar a dintre i al aseurem a la butaca vaig sentir com el nen plorava i vaig pensar, aquest es el meu....
De seguida mel van portar i mentres mel donaven sentia com la meva mare i els altres arrivaben al passadis i vaig dir-li a la enfermera que aveure si podia deixar entrar un minut als avis i amb va dir que si.
Els va anar a buscar mentres jo estava atontat mirant el nen que poc a poc intentava obrir els ulls.
Al entrar a dins la sala els avis tot van ser llagrimes de alegria i nervis, petons abrassades amb el papa i jo vaig dir-li mira ja ets padri, i varem fer fotos al nen.
Mentres tant estaven acabant de curar a la Joana a la cual fins al cap de una hora no la veuriem perque avia de descansar a una sala on no i podia estar.
Pero la vaig poder veure un segon al passar pel costat de una porta,ella era alla estirada.
De veritat que aquells vint minuts ven ser els mes llarcs de la meva vida i mai els oblidare

Primer video amb la iaia de Solsona

Ja soc aqui!!!

Les primeres hores de l'Oriol!!!

Per fi es aqui!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Si si com o sentiu, l'Oriol ja es entre nosaltres.
El dia va ser molt mes que llarc tot va comensar el dia despres de Sant Esteve amb les contraccions i seguit de un vespre ple de malestar per la Joana.
Eran gaire-be les cinc de la matinada quant va trencar aigues i de seguida ens van pujar a monitors a controlar les contraccions, despres de alla a berenar i a la dutxa perque la Joana ja estava de part.
Vam pujar cap a les deu del mati al paritori, i alla dintre el dia es feia etern, Primer les contraccions que ja molestaven molt a la mare, i va decidir aseures a una pilota gran per controlar millor el dolor de les contraccions fins que li posasen la epidural.
Mentrestant jo li anava fent masatges a la esquena mentres li venien lescontraccions.
Cap alla a la una li van posar la epidural per evitar el dolor de les contraccions.
La cona anava molt poc a poc i l'uter domes avia dilatat 2 centimetres.
Mentrestant a fora la gent anava esperant, misatges als movils demanant el que, trucades i nervis.
A les cuatre vaig anar a dinar sabent que estava dilatada de uns cinc centimetres pero que tot anava molt lentament.
A fora i avia ma mare i el Xavier que estaven esperant noticies, vaig dinar amb ells i els vaig esplicar que tal tot.
mentrestant els avis de Solsona estaven a a casa esperanr noticies ja que no valia la pena esperar a l'hospital ja que la cosa anava per llarc.
Despres de dinar una altre vegada cap a dins del paritori fins gairebe les deu i mitge ja que tot anava poc a poc.
La joana ja no podia mes estava cansada de estar tantes hores a la mateixa postura i li costava respirar.
A les once menos cuart ens van dir que avien de provocar el part amb una cesarea ja que el nen no es volia colocar.
a mi em va agafar per sorpresa pel cansament que portava a sobre tantes hores alla dintre i nits dormint poc.
Vaig fer-li un peto a la joana i vaig anar a fora,ja que no podia estar amb ella.
De seguida vaig trucar als familiars i van venir cap a inca.
Jo estava a fora nervios i amb ganes de plorar.
Vaig trucar a l'aina i a la tieta Alba i em van tranquilit-zar molt.
A cap de puc es va obrir aquella i em van dir:
Un nen molt guapo i de quatre kilos.
Vaig entrar de seguida alla dintre, perque el podria veure i despres baixarien a ja Joana a planta al aber-li passat l'efecte de la anestesia.
Estava esperant i el vaig sentir plorar , un pesigolleig per la panxa i de seguida mel van portar i el vaig agafar, per fi tenia a les mans el que tant desitjava, el meu petit Oriol.
Els avis van entrar a dintre a veure el nen tot era alegria i llagrimes.
Mes tard vam anar abaix a planta amb el nen i vam comensar a trucar als amics familiars i a mandar fotos per movil a tota la gent.
Al baixar la joana ja ens van portar al nen amb nosaltres.
i alla i avia els avis de solsona,d'alcudia i el padri jove que ja sel envolia emportar de marxa.
pero per fi es aqui.
si tot va be dema ja posarem fotos seves

Dema pot ser un gran dia Segona part

Pues si,es punyeteret es resisteix a sortir, pero tot arribara, avui ja a comensat el tractament i ja nota els contraccions es a dir que aixo va envant, de moment son petitetes.
d'aqui una estona tornarem a corretges aveure a quin ritme van les contreccions.
seguire informant, ja que les estones a l'hospital son llargas i tenim temps per a tot.

Dema pot ser un gran dia

Ahir dia de sant Esteve,estavem apunt de anar a dinar a la l'avia, pero uns sintomes de febre ens van fer trucar a l'hospital d'inca i ens van dir que i anasem per asegurar.
Al arribar ens van atendre i ens van fer les proves de les corretges i tambe un analisis d'orina.
Vam haber d'esperar molta estona i ens van dir que ens aviem de quedar ingresats perque la Joana tenia la tencio alta i infencio d'orina.
La nit va ser llarga vam dormir poc pero al arrbar al mati a la Joana li an
fet mes proves mentres esperavem que pasesin 24 hores pels resultats de l'orina.
Al tenir els resultats i tornar a fer les corretges ens an dit que dema si tot segueix igual provocaran el part i l'oriolet arrivara al mon.
Si tot va be el proper escrit ja sera una foto del petit.

El mon de l'Oriol

Un nou amiguet

El cargol de la mami que li deixa a l'Oriolet.

Regal de la tieta Zaida

Aquí podré jugar amb els peixets i escoltar musiqueta.

Carta a la futura mare

Hola futture mami:
Ja falten poquets dies perque neixi el nostre fill l'Oriolet.
Falten uns 26 dies si vol sortir el petit el dia que toca.
Ja en tinc moltes ganes de tenir el nostre fill entre nosaltres i poder dir que ja em format una familia.
Despres de molts anys de estar junts ja sa acabat lo d'estar els dos tranquilets a casa o sortir de festa,o anar al cine sols,pero no o trobare a faltar ja que amb l'oriolet podem fer moltes coses tambe.
Ja saps que tinc moltes ganes de tenir el nostre fill i que intentare fer tot el possible per ser un bon pare.
Encara que soc un patotes i amb costara un poc acostumarme a aquesta nova vida igual que tu, fare tot el possible per fer-ho lo millor que pugui.
Segur que els primers dies em costara vestir-lo o ficarli els calsetinets o canviar-li el paquete,amb un poc de practica o aconseguire.
I a les nits quant el petitet plori intentare aixecarme a consolar-lo o a donarli de menjar si es que en vol, i aixi tu tambe podras descansar, no vull que carreguis amb tot tu soleta.
Ja tinc ganes de que neixi i tenir-lo amb nosaltres, no se quina sera la meva reaccio quant neixi pero segur que posare la canra de tonto que vaig posar a la primera ecografia.
venga em despedeixo i que aviat arrivi n'Oriolet.